OPINIÓ: SEMINARI FRANCO-CATALÀ: INTERCANVI ENTRE PROFESSIONALS DE L’EDUCACIÓ DE FRANÇA I DE CATALUNYA, per RAMON COMA

El passat 3 d’octubre es va dur a terme a Perpinyà un seminari franco-català en el que hi van participar professionals de la inspecció educativa i de la direcció de centres educatius d’ambdós països. Els temes que es van tractar van ser els següents:
· Direcció de centres i autonomia
· Gestió del currículum
· L’avaluació de centres i l’avaluació del professorat per a la millora educativa
Vaig tenir la sort de ser nomenat com un dels representants de Catalunya i això em va permetre exposar algunes de les coses que fem aquí i escoltar també el que fan allà.
Atès que el nostre panorama educatiu sempre se sol mirar amb molt de pessimisme i que sovint es donen resultats descontextualitzats, vull començar comentant una de les conclusions que va exposar un dels participants francesos, que ens va dir: “…després d’escoltar i conèixer algunes de les experiències que vostès han exposat els haig de dir amb tota sinceritat i el meu reconeixement, que si anys enrera eren vostès els catalans que admiraven el que es feia a Europa, ara nosaltres com a francesos, hem de mirar cap a vostès. Tenim molts problemes de fracàs escolar, amb xifres més elevades que vostès en alguns territoris i un gran problema de manca de cohesió social. A més a més el nostre sistema continua sent molt centralitzat i qualsevol canvi costa molt. Ja em conformaria amb poder copiar algunes de les accions i experiències que vostès estan duent a terme ”.
No tot està sempre tant malament com ho pinten algunes dades molt poc contextualitzades i alguns mitjans de comunicació poc avesats a aprofundir. A Catalunya s’estan duent a terme moltes experiències educatives per a l’èxit escolar i els centres educatius treballen i innoven, malgrat entrebancs de tota mena i anar moltes vegades a la contra del que promou la nostra societat. Com diu l’escriptor francès Daniel Pennac, “Vivim en una societat dividida entre el desig i la necessitat. Els professors es dirigeixen a les necessitats de llegir, escriure i raonar, i la resta de la societat només està pels seus desitjos superficials: la roba, el mòbil, el cotxe, l’ordinador,…”.
Es va arribar a diferents conclusions, entre les quals:
· És necessari que els centres educatius esdevinguin cada vegada més autònoms en la gestió, de manera que es puguin adaptar de manera flexible a les necessitats dels seus contextos per donar respostes que condueixin a l’èxit.
La direcció i la gestió s’ha de definir per responsabilitats. Darrera de cada acció hi ha d’haver responsables concrets. · · Els professionals que assumeixen responsabilitats han de ser degudament reconeguts i compensats. La solidesa de les direccions i dels equips docents afavoreix el bon clima de centre, la participació activa de tothom, el respecte de les normes de convivència, dels compromisos i de les obligacions dels diferents membres de la comunitat educativa
· S’ha de fomentar una cultura d’avaluació, relacionar les pràctiques educatives amb els resultats de l'alumnat, però també les pràctiques socials i institucionals amb la cohesió social i el fracàs o l’èxit escolar. L'avaluació ha de servir per prendre les decisions organitzatives adequades al context i a les necessitats de l'alumnat.
· L’administració educativa, en nom de la societat, ha d’avaluar resultats educatius i demanar comptes als responsables, però també ha de fer possible la inversió en educació que una economia basada en el coneixement i la informació requereix. No ha de ser mai un factor burocratitzador i anquilosant.
· La gestió del currículum s’ha de basar en la confiança amb els professionals de l’educació, els que treballen dia a dia amb l’alumnat i que coneixen les seves necessitats reals. S’han de fixar i prioritzar competències bàsiques pròpies d’una societat del coneixement i s’han de promoure avaluacions curriculars externes, que ajudin a contrastar, però s’han de contextualitzar sempre. Les comparacions sense equitat són injustícia. A més, l’avaluació no ha de valorar solament sabers centrats en coneixements sinó també en saber fer, saber ser i saber estar, factors clau avui per cercar i trobar feina en una societat avançada.
· Les claus de l'èxit educatiu es fonamenten a nivell intern dels centres en les maneres de treballar a l'aula, les expectatives que es tenen sobre tot l'alumnat, però també en l'actuació externa coherent i coordinada de tots els agents educatius d'un territori. Això requereix equips docents consolidats i compromesos, que responguin a les necessitats del projecte educatiu del centre. Demana que l’administració faci possible mantenir el mateix grup de docents a cada centre durant un període de temps raonable, sense canviar cada any, però encara serà insuficient si les institucions externes com els ajuntaments i les entitats socials públiques i privades no es comprometen en ser agents també educadors i cooperar amb les escoles i instituts amb accions coordinades i coherents.
· El compromís de les famílies és un factor imprescindible per millorar els resultats educatius. La relació de la família amb el centre ha de ser constant i no solament quan hi hagi situacions de conflicte. I no ha de ser només a instància del centre, sinó també a iniciativa de la família. Aquesta relació no s’ha de centrar només en el nivell de coneixements i resultats acadèmics, sinó en una visió integral de l’alumne/a: personalitat, capacitat d’esforç i superació, relació amb els altres, compliment de normes, participació... Les famílies tenen drets i deures educatius, s’han de respectar sempre els drets, però quan és necessari cal recordar els deures. L’exemple familiar és el primer model d’aprenentatge per als fills i filles.
Per tant, compromís professional, parental i social. Acció conjunta entre centres, famílies i institucions. Crec que la trobada entre professionals de diferents països sempre és enriquidora per a tothom. Si fóssim capaços d’implementar aquestes propostes, segurament el nostre sistema educatiu milloraria.
Ara, al nostre país, es debat la futura Llei d’Educació de Catalunya, que hauria de ser un bon instrument per avançar. Si recollís aquestes idees, per mi seria una bona perspectiva de present i futur per al sistema educatiu.