L’AERÒDROM DE LA GUERRA CIVIL

MONTORNÈS DEL VALLÈS.- La quarta edició de la Beca de Recerca Històrica va assolir un nivell acadèmic que ajudarà a prestigiar encara més aquest premi. La conferència de l’historiador Joan Garriga va aprofundir en elements indispensables per a recuperar el passat violent més recent de la Guerra Civil. Garriga va aportar algunes dades que demostraven la crueltat premeditada del exèrcit sublevat com a part d’un pla de càstig als nacionalismes català i basc. El tram final de la guerra va servir als vencedors per sotmetre l’exèrcit republicà i la població a una matança innecessària i indigna. I va passar molt per sobre dels partidaris de la revolta, conegut com la Quinta Columna.
En aquest context del final de la guerra, de la retirada i exili, prenia importància l’Aeròdrom 329, conegut com l’aeròdrom de Montmeló durant l’època. Aquesta instal·lació es trobava entre la zona del Butà i el riu Congost i va servir per lluitar a la batalla aèria de Barcelona i per cobrir la retirada dels republicans. David Gesalí ha fet un treball molt acurat, ple de dades molt interessants i que palesa la seva passió per l’aeronàutica i, concretament, per l’aviació que va participar a la Guerra Civil del 36. Aquesta investigació va ser premiada a l’edició de la Beca de Recerca Històrica de l’any 2004. La presència de Manuel Trigós, un sergent mecànic del camp d’aviació, va posar una nota emotiva i va servir a aquest nonagenari per reivindicar la recuperació de la memòria històrica que alguns volen boicotejar.
L’acte va comptar amb la presència de persones lligades a l’exili com Ventureta Ballús, que va sortir de Montornès amb pocs mesos d’edat i ha passat tota la vida a França.
Nicolau Guanyabens, secretari del jurat de la beca, va llegir l’acte de la quarta edició per donar a conèixer el nom del guanyador. El projecte de José Javier Güidi en va ser l’escollit. Aquest historiador investigarà sobre els poblaments històrics a Montornès des del món antic fins a l’Època Medieval, i concretament fins la guerra dels Remenses. Aquest llarg període contempla el poblat iber, les viles romanes, Can Tacó i les construccions medievals que es puguin desvetllar fins arribar al castell de Sant Miquel.

Marcha popular: más de 3000 personas

MONTORNÈS DEL VALLÈS.- Más de tres mil personas se inscribieron en la decimoséptima edición de la Marcha Popular que organiza el Club de Atletismo. El último domingo de octubre amaneció una hora más tarde, pero salió una mañana espléndida para pasear por la montaña.
Apenas habían tocado las ocho y algunos caminantes iniciaban el recorrido después de depositar la papeleta con sus datos para entrar en el sorteo de varios regalos.
El itinerario se fue poblando paulatinamente de mujeres, hombres, jóvenes y niños de edades muy diversas: bebés en brazos o en cochecito y ancianas con un paso muy tranquilo flanqueaban las edades de los participantes.
Algunos participantes escucharon el cohete que dio la salida a las nueve de la mañana en el primer avituallamiento y tras casi una hora de estar caminando. Aún así, los primeros corredores les dieron alcance antes de llegar a la bifurcación que obliga a decidirse entre el itinerario de ocho kilómetros o el de catorce.
Lamentablemente, la crónica no puede obviar la grosería, falta de respeto y mala educación de algunos participantes que arrojaron las botellas de agua a lo largo del recorrido en lugar de depositarlas en los numerosos puntos que estableció la organización. Algunos colaboradores tuvieron que soportar la desconsideración de un grupo de inscritos que reclamaban por el contenido de la bolsa de obsequios que regala la organización a todos los que finalizan el recorrido. Esa actitud incita a pensar que hay personas que participan en esta marcha solamente por el regalo final. Afortunadamente, son excepciones de las que se puede prescindir en las próximas ediciones.
Los caminantes que eligieron el itinerario de catorce kilómetros pudieron gozar del placer de la montaña, los sonidos de la naturaleza, el frescor de las zonas frondosas y el calor del sol a medida que avanzaba la mañana.
Las vistas que se aprecian desde los puntos más altos y despejados son un premio que ninguna empresa puede ofrecer.
Y, al final, un bocadillo y un refresco reparador gracias al esfuerzo de quienes los prepararon desde la madrugada y de quienes los distribuyeron desde poco después de las nueve y media, cuando llegó el primer corredor, hasta después de las doce de la mañana.

UN GRUP DE DONES IMPULSA UN COL·LECTIU PER LA INTEGRACIÓ

MONTORNÈS DEL VALLÈS.- L’Associació de Dones per la Convivència es va constituir el passat 14 de novembre en una reunió en la qual van participar quinze dones de diferent procedència per tenir un instrument que faciliti les relacions entre persones de cultures molt diferents.
Els objectius queden definits als estatuts i es podrien resumir en la voluntat d’ajudar-se mútuament i facilitar la integració de les famílies a la nostra societat. Aquesta finalitat s’aconseguirà si hi ha bona convivència, cohesió social i solidaritat entre els col·lectius d’immigrants. Tanmateix, és fonamental respectar els drets de la dona i garantir el benestar, la salut i la cultura per a tothom. La nova associació vol servir com a eina d’orientació i de suport a les dones en qualsevol problemàtica.
El primer pas s’adreça a la recerca d’informació sobre problemàtiques actuals i mirar d’aportar la seva contribució per solucionar-la. Contactaran amb els serveis socials i amb entitats benèfiques per conèixer la realitat actual.
De moment, han planificat un servei d’acompanyament tant per anar amb les dones al metge com per anar al mercat a fer la compra setmanal, les relacions amb les escoles o amb l’Ajuntament. Les visites mèdiques suposen el primer gran problema de les dones que no coneixen la llengua i, sovint, es fan acompanyar per filles petites que no saben explicar els problemes ginecològics de les seves mares.
La prestació d’aquest ajut desinteressat està condicionat perquè les dones que se’n beneficiïn s’han de comprometre a aprendre la llengua. Aquest servei estarà limitat al termini d’un any.
Encarna Gascon i Fatiha El Moulai van començar a planificar aquesta associació durant el mes de maig, quan van detectar que set famílies van deixar de portar els nens al col·legi perquè el canvi d’ubicació del Mogent a la zona de Can Sala no els deixava temps per anar i tornar a casa a l’hora de dinar. Allò es va resoldre, però van decidir de treballar per a organitzar una associació d’ajut als nouvinguts.
La primera Junta Directiva està presidida per Encarna Gascon, Yolanda Barreiro ocupa el càrrec de vice-presidenta, Maria Viñallonga és la tresorera, i Fatiha El Moulai, la secretària.
L’associació neix amb quatre línies d’actuació concretes. Fatiha El Moulai coordina l’àrea del Marroc, Fatimata Diakhite potenciarà l’àrea d’Àfrica, i Magela Silva s’encarrega de l’àrea de Sud-Amèrica.

EUSEBIA NO QUIERE PERDER EL NOMBRE DE TODA SU VIDA

MONTORNÈS DEL VALLÈS.- Adoratila quiere llamarse Eusebia. Con ese nombre la conocen sus familiares, amigos y conocidos. Ha vivido ochenta y ocho años con ese nombre y no digiere el nombre con el que alguien la inscribió en el Registro cuando nació.
Se casó como Eusebia. Ha tenido dos hijos como Eusebia. Ha trabajado como Eusebia. Y todo el mundo le llama Eusebia.
El último carné de identidad que se ha hecho, sin embargo, dice que se llama Adoratila. Y eso no le gusta.
Sus hijos se han puesto manos a la obra para que su madre recupere en su carné de identidad el nombre que ha llevado siempre. Y para conseguirlo necesitan que el Registro de Víllora, en donde la inscribieron cuando nació, cambie Adoratila por Eusebia. Se puede hacer, pero necesita demostrar que siempre ha utilizado este nombre. Y, al parecer, ahora no basta con aportar testigos, el libro de familia y el carné de identidad antiguo. Ahora le complican la vida al exigirle la Partida de Bautismo. Y ocurre que este documento va a ser difícil de encontrar porque la iglesia de Narboneta y todo lo que contenía fue arrasada por el fuego durante la guerra civil.
Los hijos de Eusebia, Argelio y Emilio, esperan una respuesta del párroco de Narboneta para ver qué pueden hacer. De momento, se han quedado oficialmente sin madre. Sus documentos de identidad y los libros de familia aseguran que son hijos de Eusebia, pero hoy día no hay ninguna mujer con esa identidad reconocida.
Cambiar el nombre en el registro era, a priori, la solución más fácil y rápida. La otra alternativa que tenían suponía modificar los libros de familia de tres matrimonios y los documentos de identidad de los dos hijos, además de la escritura de propiedad de un piso, la cartilla de la Seguridad Social y algún documento mercantil que ahora nadie recuerda. Optaron por ir a la raíz del problema, pero desconocían que las circunstancias les son adversas y que necesitarían un documento que fue pasto de las llamas hace casi setenta y ocho años.